L’ordre desordenat contra el desordre ordenat

La gent desordenada tendeix a dir que en el seu desordre hi ha un sistema i que ells saben on tenen cada cosa. És més, molts opinen que aquest caos els ajuda a pensar i a treballar. En un primer moment, jo penso que són uns ganduls que no volen prendre cinc minuts per ordenar aquests llibres i guardar aquests papers on toca, però tot i això penso erròniament, ja que he de dir que aquesta gent desordenada té tota la raó, i potser el problema el tinc realment jo.

Hi ha persones que saben on és cada cosa dins el seu desordre. Encara que això no és una cosa que passi sempre, una altra qüestió és que l'ordre de cada un és tan subjectiu que on es veu desordre és possible que hi hagi certes normes en el que aparentment és un caos.

A més que existeix aquest ordre intern, tenir les coses fora del seu lloc pot estimular la creativitat perquè el sistema és obert i es presta a surfejar buscant sortides, creacions, solucions, camins. Això sí, tot i que les persones creatives si solen ser desordenades, això no vol dir necessàriament que totes les persones desordenades siguin creatives. És a dir, llençar els llibres per terra no ens convertirà en genis. La conseqüència del desordre no és la creativitat.

Un estudi va mostrar com un ambient desordenat afavoria respostes més creatives dels participants que un net i arreglat. A manera de compensació, el mateix experiment va posar de manifest que la gent ordenada prefereix l'alimentació sana, és més propensa a donar diners i tira més pel clàssic que per la novetat, això tampoc vol dir que jo em senti conservador, tot el contrari, ja que em considero bastant progressista.

La tendència a oficines minimalistes pot suposar un fre a la creativitat. No es tracta només que no sigui possible el desordre, sinó que cada vegada tenim menys espai propi.

En definitiva i per a la meva contrarietat, cal anar amb compte amb l'ordre perfecte, on tot està previst i perfectament ajustat pel que fa a l'espai i el temps, i per tant on la improvisació i la creativitat gairebé no tenen cabuda. Aquesta pulcritud excessiva no només és signe de rigidesa mental, sinó que s'assembla al que és excessivament normalitzat i pautat i sol anar associat a una tendència obsessiva i una mica maniàtica, i per tant de dèficit de normalitat en el comportament.

Per exemple, una obsessió per l'ordre es pot considerar nociva per a la persona, perquè aquesta mania per l'ordre que sembla que li confereix una certa felicitat, contràriament és una cosa que fa per a fugir de l'ansietat que li provoca el no fer-ho o veure-ho desordenat.

Per tant, mouré lleugerament la llibreta i el bolígraf perquè no quedin alineats amb la taula i desordenaré una miqueta els llibres i els papers que hi ha al despatx.

Això sí, no tot és dolent en l'ordre, ja que afavoreix l'harmonia, la relaxació, l'eficàcia en el rendiment i el benestar amb un mateix. Al nostre cervell li resulta agradable i per això busca patrons, estructures i normes. La neteja i l'ordre promouen els comportaments legals i morals, mentre que un ambient desordenat pot portar el contrari.

De fet, el caos també pot suposar un problema. Per exemple, a la feina o amb la parella, si un dels dos és molt ordenat i l'altre caòtic, això donarà lloc a conflictes i xoc d'interessos, i eventualment es pot desembocar en descarrilament. Jo sóc una fidel mostra.

És a dir, hi ha límits, tant en un sentit com en un altre, si el desordre i la desorganització són elevats afavoririen també el caos, l'estrès i la confusió, i això ho complica tot, com les relacions personals, la feina o l'estat mental.

Passar hores ordenant la teva taula no et tornarà hores d'eficiència. Pot ser més útil deixar que el desordre s'amuntegui en lloc de tractar amb ell constantment, sempre que no se superin certs límits. És a dir, es tracta d'admetre que perdrem la batalla contra l'entropia i sempre hi haurà alguna cosa fora de lloc.

El més possible és que les persones que tinguin una obsessió per l'ordre, dediquin tant de temps a aquest que no els quedi temps ni recursos per a la creativitat.

La clau està a trobar l'equilibri, certa dosi de desordre és convenient per donar un toc d'improvisació, d'informalitat i de frescor a la vida, com també, cert ordre extern facilita l'ordre i disciplina mentals, és a dir, un ordre intern de les idees i sentiments. Entre altres coses perquè després no hi ha més remei que aplicar un mètode per a portar qualsevol idea a terme.

És a dir, per molt que el desordre pugui ser estimulant, també necessitem espais de treball i hàbits més o menys estructurats, que suposen un ordre temporal.

De tota manera, no som cent per cent ordenats o desordenats, sinó que això pot canviar fins i tot per certs àmbits. Una persona pot ser molt ordenada en el treball i més desordenada pel que fa a la higiene o a la son, encara que qui és molt desordenat, sol ser-ho en tot.

En definitiva, no estic condemnat al fred i quadriculat món de l'obsessió per l'ordre, ja que es pot modificar o moderar aquest comportament i entrenar la creativitat amb mètode i supervisió. L'objectiu és entrenar-se per trobar solucions a diferents problemes i obrir portes, noves vies i connexions. Començaré a poc a poc i els deixaré aquí aquest escrit. No, millor aquí. Sí, ara està bé. Crec. No ho sé. Ja ho veig fora de lloc.