El món és estúpid

Així com la pesta fa pudor i la fam genera fam, la guerra provoca mort. A més, destrueix també els instruments de la vida. És una indústria temerària, una fàbrica de ruïnes.

No existeixen guerres justes, tots els conflictes neixen només de l'odi, de la misèria, de l'ànsia de poder i deixen al seu pas destrucció, mort i desig de venjança. S'ha de condemnar l'ús de la força com a instrument de pau. El diàleg és l'única arma capaç de garantir a la humanitat un present i un futur de convivència pacífica.

La guerra és, mort, ferits, destrucció, epidèmies, fam, famílies desfetes, il·lusions perdudes, caos, pèrdua de civilització ... No hi ha res heroic en la guerra per més que la propaganda la glorifiqui, i pensar en la guerra en termes del mateix benefici és deplorable. I no obstant això, les guerres es fan sempre per guanyar alguna cosa, i la majoria de les vegades el benefici pretès és força tangible i material, fins i tot prosaic.

Hi ha morts que indignen i fan mal, i hi ha morts que no incomoden la nostra indiferència. Si de veritat busquem la pau, cal qüestionar què ens fa valorar la vida d'uns i ignorar la vida d'altres. Per què la guerra, abans de referir-se a combats entre grups armats que es declaren enemics, és una actitud cultural que ens porta a creure que és just i necessari negar la vida de l'altre al qual transformem en un enemic? La nostra violència és correcta i heroica, mentre la violència de l'enemic sempre és covard i terrorista.

Podrem algun dia erradicar l'olor de sang d'una matança inútil? Podrem algun dia reorientar totes les nostres energies i talents en reinventar la naturalesa humana tenint com a fi el bé? O només és una altra utopia més?

La veritat és immensa, però la llei universal no es pot conèixer. Aquesta societat humana no pot preveure la guerra ni aturar-la. La guerra és molt estúpida, però fem la guerra. El món és estúpid, l'home és estúpid, i cal ser conscient d'això.

Només tenim una vida, i això la fa preciosa.